Fins a la data i amb efectes des de l’1 de gener de 2013, la disposició transitòria divuitena de la Llei de l’IRPF només permetia amb caràcter general mantenir l’aplicació de la deducció per adquisició en habitatge habitual a aquells contribuents que haguessin adquirit el seu habitatge habitual abans de l’1 de gener de 2013 i, a més, haguessin practicat aquesta deducció en un període impositiu anterior a aquesta data. Per a la resta de contribuents que van comprar un habitatge habitual amb data posterior a la indicada, no és possible practicar-la en cap cas.
Doncs bé, una recent resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) del 22 d’abril de 2024, resolent un recurs per a unificació de criteri, en el qual havien existit interpretacions de diferents tribunals econòmic-administratius regionals, ha establert una doctrina en la qual, complint-se una sèrie de circumstàncies, determinats contribuents podran aplicar la deducció per adquisició per habitatge habitual adquirida abans de l’1 de gener de 2013 encara que mai l’haguessin aplicat. En concret, abasta la possible aplicació de la deducció en els anys o períodes posteriors al 2012 per part de contribuents que haguessin adquirit el seu habitatge habitual abans de l’1 de gener de 2013 i que no haguessin practicat ni consignat tal deducció en cap dels anys o períodes anteriors al 2013 des que la van adquirir.
Cal recordar que la doctrina del TEAC vincula a tots els òrgans de l’Administració tributària i, per tant, també a l’Agència Tributària.
Els casos excepcionals en els quals el TEAC interpreta que es permetrà l’aplicació o no de la deducció per adquisició d’habitatge són els següents:
1. Podran aplicar-la, aquells que no haguessin practicat ni consignat la deducció abans de 2013 perquè no haguessin presentat declaració per no resultar obligat a això per raó de les rendes obtingudes.
2. Podran aplicar-la, aquells que no haguessin practicat ni consignat la deducció abans de 2013 perquè, estant obligats a presentar declaració per raó de les rendes i havent-la presentat, no haguessin tingut en cap d’aquests períodes quota íntegra per poder aplicar-la.
3. No podran aplicar-la, aquells que, estant obligats a presentar declaració per raó de les rendes i havent-la presentat, no haguessin practicat la deducció abans de 2013 tot i haver tingut en algun d’aquests períodes quotes íntegres a les quals poder aplicar-la.
4. Quan la falta de quotes que va impedir la pràctica de la deducció abans de 2013 obeeixi a un error, caldrà estar a les circumstàncies del cas, en els termes abans exposats. Per tant, si es troba en alguna d’aquestes situacions, ha d’acudir al seu assessor fiscal perquè pugui aplicar en el seu benefici aquest nou criteri administratiu favorable al contribuent.
