L’aplicació del resultat és una de les decisions que tota empresa ha d’aprovar cada any i informar-ne tant al dipòsit dels comptes anuals com a la declaració de l’Impost sobre Societats, excepte quan el resultat és negatiu. A l’hora de prendre aquesta decisió, el soci pot tenir dubtes sobre les possibles repercussions fiscals de destinar el resultat a una finalitat o a una altra.
Per començar, cal tenir en compte que l’Impost sobre Societats es calcula sobre el resultat comptable de l’exercici, una vegada aplicades les correccions fiscals resultat de les diferències entre els criteris comptables i fiscals, d’acord amb la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre Societats, per la qual cosa l’aplicació del resultat no té incidència en el mateix Impost sobre Societats de l’exercici a què es refereix, tant si es decideix repartir-lo entre els socis com mantenir-lo a la societat.
En cas que es decideixi repartir-ho, és a dir, pagar dividends, l’article 15 de la LIS fixa que les retribucions de fons propis no són una despesa fiscalment deduïble. Així, encara que per al soci si que es tracti d’un ingrés pel qual haurà de tributar a l’IRPF o IS, segons es tracti d’una persona física o jurídica, respectivament, per a l’empresa aquesta sortida de fons no és una despesa.
De fet, si es decideix repartir dividends s’haurà de practicar la retenció corresponent (19%) i realitzar l’ingrés mitjançant la presentació del model 123, excepte en els casos taxats a la llei (Article 128.4 de la LIS).
A l’altra banda de la moneda, si es decideix mantenir el benefici a la societat, la dotació de reserves legals, estatutàries o voluntàries tampoc té incidència a l’Impost sobre Societats, fins i tot en els casos en què el vegi com una imposició legal o estatutària.
Ara bé, per rebaixar la quota a pagar a l’Impost sobre Societats es poden aplicar els incentius fiscals de la reserva de capitalització i la reserva d’anivellament, aquesta última només disponible per a les empreses de reduïda dimensió, que obliguen a la constitució de sengles reserves indisponibles.
La reserva de capitalització, establerta a l’article 25 de la LIS, redueix la base imposable de l’impost un 10% de l’import de l’increment dels seus fons propis a canvi de dotar una reserva indisponible del mateix import que cal mantenir durant un termini de 5 anys des del període impositiu en què es va aplicar la reducció corresponent. Bàsicament, és la no tributació de la part del benefici que es destina a la constitució de la reserva indisponible.
Per la seva banda, la reserva d’anivellament (Article 105 de la LIS), només aplicable per les entitats la xifra de negocis de les quals sigui inferior a 10 milions d’€, suposa la reducció de la base imposable positiva en un 10% del seu import amb un límit màxim d’1 milió d’€. En aquest cas, no es tracta d’una reducció permanent sinó d’un diferiment en el pagament d’impostos, que s’haurà de reintegrar en cas de tenir resultats negatius, obtenint una menor base imposable negativa a compensar en exercicis futurs, i en qualsevol cas transcorreguts cinc anys des de la seva aplicació.
