You are currently viewing Qui és el subjecte passiu de l’IAJD en les escriptures de préstecs hipotecaris? El Reial decret llei aprovat pel Govern

Qui és el subjecte passiu de l’IAJD en les escriptures de préstecs hipotecaris? El Reial decret llei aprovat pel Govern

El passat 8 de novembre, el Govern va aprovar el Reial decret llei 17/2018, de 8 de novembre, pel qual es modifica el Text refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, publicat al BOE del dia 9.

Amb la seva aprovació tracta d’aconseguir la seguretat jurídica i acabar amb el clima de crispació que es va originar després de conèixer-se la Sentència de 16 d’octubre de la Secció Segona de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, que declarava subjecte passiu de l’impost al prestador o banc i canviava així la doctrina seguida fins llavors. Al dia següent, el president de la sala invocava al Ple de la Sala Tercera, que després de celebrar-se el 6 de novembre, acordava tornar a la doctrina anterior a la sentència, de manera que el subjecte passiu tornava a ser el client. D’acord amb el que disposa el RD Llei, el subjecte passiu torna a ser el banc.

Després d’aquests grans canvis en tot just 20 dies, queden moltes qüestions per resoldre, però considerem que cal intentar sintetitzar el més important, almenys fins a conèixer la Sentència del Ple de la Sala Tercera de l’Alt Tribunal de 6 de novembre.

Els canvis que introdueix són els següents:

Subjecte passiu
Modifica l’article 29 per determinar que el subjecte passiu serà el prestador -el banc en general-, quan es tracti d’escriptures de préstec amb garantia hipotecària.

Segons l’Exposició de motius del RD Llei, amb això s’estableix una excepció a la regla general establerta en el paràgraf primer del mateix article 29, segons el qual el subjecte passiu és l’adquirent del bé o dret i, si no, les persones que insten o sol·liciten els documents notarials, o aquells en l’interès s’expedeixin.

Exempcions
Modifica l’article 45.I.B. establint com exempció objectiva de l’impost les escriptures de préstecs hipotecaris en què el prestatari sigui alguna de les persones establertes a l’apartat A de l’esmentat article que contempla les exempcions subjectives (Estat, Administracions Publiques, fundacions, etc.).

Cal destacar que alguns dels beneficis fiscals establerts per les comunitats autònomes deixen de tenir efecte quan es tracti d’exempcions o bonificacions subjectives, en funció del compliment de determinats requisits pel subjecte passiu. Així passa, per exemple, a Andalusia, que estableix tipus reduïts en cas d’escriptures que formalitzin l’adquisició d’habitatges i constitució de préstecs hipotecaris per subjectes passius menors de 35 anys o que tinguin la condició legal de discapacitats.

Així, les comunitats autònomes que vulguin mantenir els beneficis fiscals hauran d’introduir els canvis legislatius necessaris, com ha fet el Govern per a les exempcions subjectives d’aplicació en tot el territori d’aplicació de l’impost.

Despeses no deduïbles en l’IS
Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’entrada en vigor del RD Llei el 10 de novembre de 2018, es modifica l’article 15 de la Llei de l’Impost sobre Societats per a establir que la despesa per l’impost sobre actes jurídics documentats, quan es tracti d’escriptures de préstecs hipotecaris, no serà despesa deduïble per al prestador.

Per als períodes iniciats amb anterioritat a aquesta data, serà despesa deduïble, per la qual cosa no serà d’aplicació a l’exercici 2018 quan el període impositiu coincideixi amb l’any natural, com succeeix en la gran majoria de subjectes passius de l’Impost de Societats.

Entrada en vigor
L’entrada en vigor d’aquestes modificacions es produeix l’endemà de la publicació de la norma al BOE, és a dir, el 10 de novembre de 2018, per la qual cosa afectarà les escriptures formalitzades a partir d’aquesta data.

Disposició derogatòria única
Estableix que queden derogades totes les disposicions incloses en normes d’igual o inferior rang que s’oposen al que disposa el RD Llei.

Queda derogat, per tant, el paràgraf segon de l’article 68 del Reglament, precepte que va ser declarat nul per STS de 16 d’octubre per ser contrari a la Llei. Els efectes de la sentència davant de tercers encara no s’havien produït a l’entrada en vigor del RD Llei, ja que els mateixos tenen lloc segons el que disposa l’article 72.2 de la Llei 29/1998, de la JCA (1), amb la publicació de la sentència al BOE, que ha tingut lloc també el 9 de novembre.

(1) Art. 72.2. de la LJCA. “L’anul·lació d’una disposició o acte produirà efectes per a totes les persones afectades.
Les sentències fermes que anul·lin una disposició general tindran efectes generals des del dia en què sigui publicada la decisió i preceptes anul·lats al mateix diari oficial en què ho hagi estat la disposició anul·lada (…).”