Per a un professional, determinar quines despeses són deduïbles de la seva activitat ha estat sempre una qüestió conflictiva, sobretot quan es tracta de despeses associades a béns que, per la seva naturalesa, poden també utilitzar-se en l’esfera personal per a fins particulars. Tal és el cas del cotxe, l’ordinador, la tablet o el telèfon mòbil.
Amb caràcter general, perquè una despesa sigui deduïble s’han de complir determinats requisits:
- Que estiguin vinculats a l’activitat econòmica desenvolupada.
- Que es troben convenientment justificats.
- Que es troben registrats en la comptabilitat o en els llibres-registre que amb caràcter obligatori han de dur els contribuents que desenvolupin activitats econòmiques.
Recentment la Direcció General de Tributs, a la consulta V3151-19, de 13 de novembre de 2019, s’ha pronunciat sobre la deduïbilitat de les despeses associades al telèfon mòbil. La consulta la planteja un professional que desenvolupa una activitat econòmica en règim d’estimació directa i que té una línia de telèfon mòbil afecta a l’activitat.
Segons el Centre Directiu perquè la despesa sigui deduïble s’ha de respectar el principi de correlació d’ingressos i despeses. Així, la seva deduïbilitat dependrà que el contribuent acrediti que aquesta despesa s’ha ocasionat en l’exercici de l’activitat. Si no està vinculat a l’activitat o aquesta vinculació no s’aconsegueixi provar, seria no deduïble.
En aquest context, tractant-se de despeses associades a una línia de telefonia mòbil, la DGT condiciona la seva deduïbilitat al fet que la línia mòbil s’utilitzi exclusivament en l’exercici d’aquesta activitat. De manera que si el telèfon mòbil, a més d’utilitzar-se en el desenvolupament de l’activitat, és també d’ús personal, sembla que la posició de la DGT és la de negar la seva deduïbilitat.
Si hi ha afectació exclusiva serà deduïble tant la factura de telèfon com l’adquisició del propi aparell mòbil, tot i que la deducció d’aquest últim s’ha de dur a terme per la via de l’amortització, aplicant sobre el valor d’adquisició el coeficient d’amortització que correspongui.
És important assenyalar que aquesta afectació exclusiva a l’activitat l’ha de provar el contribuent, diu l’òrgan consultat “a través dels mitjans de prova admesos en dret”. Sobre això cal preguntar, i com es prova que una línia de telèfon mòbil es fa servir exclusivament per al desenvolupament de l’activitat? En realitat, exigir aquesta prova no és més que exigir que es provi que la línia mòbil no s’utilitza per a fins particulars. Això és el que en dret anomenem “prova diabòlica”, que consisteix en provar fets negatius, cosa que, sens dubte, resulta realment difícil i que no hauria d’exigir-se al contribuent.
Tenir dues línies de telèfon mòbil acredita l’afectació exclusiva exigida? Segurament disposar de dues línies de telèfon mòbil, una d’ús personal i una altra d’ús professional, pot facilitar l’acreditació de l’afectació exclusiva d’una d’elles. Sobre aquest particular ha tingut oportunitat de manifestar-se la DGT, en una consulta plantejada en el 2018 (V1171-18), referent a un professional que disposava de dues línies de telèfon mòbil, la principal (d’ús personal) i la secundària (associada a la principal), que era la que s’utilitzava en el desenvolupament de l’activitat, emetent la companyia de telefonia una sola factura.
En aquest cas, segons la DGT la despesa derivada de la línia que s’utilitza exclusivament en l’activitat és deduïble, però s’haurà de desglossar de la factura total la part que correspongui a aquesta línia.
