Fa uns dies hem tingut coneixement d’una important i esperada sentència del Tribunal Suprem, de data 25 de febrer de 2021, en la qual es posa fi a una de les tantes qüestions problemàtiques que ha generat l’aplicació de l’exempció en l’IRPF dels rendiments obtinguts per treballs realitzats a l’estranger regulada en l’article 7. p) de la Llei de Renda.
La qüestió que es va admetre a cassació i sobre la qual es pronuncia ara el TS es refereix a l’abast de l’expressió “rendiments de la feina percebuts per treballs efectivament realitzats a l’estranger”, continguda en l’article 7. p) LIRPF i, en particular, si en tal concepte s’han d’entendre compreses les dietes o les quantitats percebudes pel treballador, en atenció als dies de desplaçament a país de destinació o de tornada a Espanya.”
Aquesta és una qüestió que, sistemàticament, venia denegant l’AEAT al fer el càlcul dels dies amb dret a l’exempció, ja que emparant-se en una interpretació literal de la norma, l’Administració entenia que en els dies en què el treballador realitza els desplaçaments -tant d’anada a el país de destinació com de tornada a Espanya- no es desenvolupa cap treball, i molt menys a l’estranger.
En el cas plantejat en la sentència, l’oficina gestora no admet computar els dies en què s’inicia el viatge i es torna, a causa que els horaris dels vols no permeten “desenvolupar el dia de treball a l’estranger” o que els dies es corresponen amb canvis horaris en els desplaçaments internacionals (és a dir, quan se surt un dia d’Espanya i s’arriba a l’endemà al lloc de destinació). Concretament argumenta el següent: “l’hora de sortida del vol de tornada a Espanya va ser a les 13:20h d’aquest dia, i tenint en compte que primer s’ha de traslladar des de l’hotel en què ha pernoctat a l’aeroport, i a l’ésser un vol internacional embarcar amb força antelació respecte a l’hora de sortida del vol de tornada a Espanya, aquest laboral no es va desenvolupar a l’estranger”.
Doncs bé, el Tribunal Suprem discrepa d’aquest parer i fixa com a criteri que l’expressió “rendiments del treball percebuts per treballs efectivament realitzats a l’estranger” s’ha d’interpretar en el sentit d’entendre compresos els rendiments del treball percebuts pel treballador que corresponguin als dies de desplaçament al país de destinació o de tornada a Espanya.
Considera el Tribunal que una interpretació com la que fa l’oficina gestora és contrària a la norma i a la finalitat de la norma -el seu objectiu és la internacionalització del capital humà amb residència a Espanya- i que el coherent i raonable és interpretar que en aquesta exempció estan compresos els dies d’arribada i de partida. Interpretar-lo de manera diferent seria “una interpretació contrària als postulats que presideixen l’exempció.”
En relació amb l’aplicació pràctica d’aquesta sentència, cal esmentar que aquest criteri hauria de ser aplicat pels òrgans de l’Administració en tots aquells casos que es puguin veure afectats per trobar-se en curs i pendent de resolució un procediment administratiu o judicial. De la mateixa manera, aquesta sentència obre la possibilitat a la impugnació d’autoliquidacions corresponents a exercicis passats no prescrits, en aquells casos en què el contribuent no hagi tingut en compte els dies dels desplaçaments a l’hora de computar l’exempció de l’article 7. p) de la LIRPF.
