Així ho ha declarat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la sentència tan esperada que resol l’assumpte C-788/19, dictada i publicada el passat 27 de gener de 2022.
Amb ella, finalitza la lluita iniciada per l’AEDAF l’any 2013 contra la nova obligació informativa de declaració de béns i drets situats a l’estranger, en declarar-la contrària al Dret Comunitari.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea a la seva sentència declara que en relació amb la legislació del 720:
Espanya ha incomplert les obligacions que li incumbeixen en virtut del principi de lliure circulació de capitals en disposar que l’incompliment o el compliment imperfecte o extemporani de l’obligació informativa relativa als béns i els drets situats a l’estranger té com a conseqüència la imposició de les rendes no declarades corresponents al valor d’aquests actius com a «guanys patrimonials no justificats», sense possibilitat, a la pràctica, d’emparar-se a la prescripció.
Espanya també ha incomplert les obligacions que li incumbeixen en virtut de la lliure circulació de capitals en sancionar l’incompliment o el compliment imperfecte o extemporani de l’obligació informativa amb una multa proporcional del 150% de l’impost calculat sobre les quantitats corresponents al valor dels béns o drets posseïts a lestranger. Aquesta sanció es pot acumular amb multes de quantia fixa que s’apliquen a cada dada o conjunt de dades omeses, incompletes, inexactes o falses que s’hagin d’incloure al «model 720». L’obligació de presentació del «model 720» i les sancions derivades de l’incompliment o del compliment imperfecte o extemporani d’aquesta obligació, que no tenen equivalent pel que fa als béns o drets situats a Espanya, estableixen una diferència de tracte entre els residents a Espanya en funció del lloc de localització dels seus actius.
El legislador espanyol va incomplir així mateix les obligacions que l’incumbeixen en virtut de la lliure circulació de capitals en sancionar l’incompliment o el compliment imperfecte o extemporani de l’obligació informativa relativa als béns i els drets situats a l’estranger amb multes de quantia fixa l’import de les quals no guarda cap proporció amb les sancions previstes per a infraccions similars en un context purament nacional i l’import total del qual no està limitat.
Per tant, les conseqüències que la normativa tributària nua a la manca de presentació del model 720 o a la seva presentació incorrecta -tant la imprescriptibilitat de les rendes de l’article 39.2 de la LIRPF, com les quantioses sancions previstes- són contràries al Dret de la UE, cosa que implica la seva expulsió de l’ordenament jurídic.
Així les coses, ara toca al Legislador modificar la normativa, avui inaplicable, per adaptar-la als principis comunitaris. Esperem que això passi més aviat que tard i que no hàgim de viure cap altre episodi com el de la Plusvàlua Municipal, en què s’ha trigat diversos anys a modificar una regulació que ja se sabia que era inconstitucional.
Reclamació del pagat
Sens dubte, amb aquest pronunciament del TJUE les liquidacions que es trobessin impugnades i pendents de resolució, hauran de declarar-se nul·les, per la qual cosa els contribuents no estaran obligats a pagar-les.
És diferent el cas d’aquelles que haguessin assolit fermesa, per a les quals una possible via de reclamació podria ser la reclamació de responsabilitat patrimonial de l’estat legislador per l’aprovació d’una norma contrària al Dret Comunitari. Normativa que, dit sigui de pas, també es troba, actualment, pendent de pronunciament del TJUE ja que, amb la reforma esdevinguda el 2015 i l’enduriment dels requisits per accedir-hi, també pot ser declarada contrària a Dret Comunitari. Una altra possible via d’impugnació que cal explorar podria ser acudir al procediment especial de revisió d’actes nuls de ple dret de l’article 217 de la LGT.
