Una sentència recent del Tribunal Suprem, de 25 d’octubre de 2022, recurs de cassació 247/2021, torna a recordar a l’Administració Tributària la impossibilitat de regularitzar un contribuent basant aquesta regularització en les anomenades troballes casuals. Es tracta de supòsits -no poc freqüents- en què l’Administració procedeix a realitzar regularitzacions tributàries i a imposar sancions, prenent en consideració documents que van ser confiscats en registres domiciliaris duts a terme respecte a altres obligats tributaris.
La qüestió que es planteja al Tribunal consisteix a determinar si dit procedir és conforme a dret, en els supòsits en què posteriorment a l’obtenció d’informació per l’Administració, la jurisdicció penal declara que aquests documents constitueixen una prova nul·la, en haver estat obtinguts excedint-se del que autoritza el jutge i, per tant, amb vulneració de drets fonamentals. Concretament, es tracta de troballes casuals referides a altres subjectes i a altres impostos i exercicis diferents dels que van donar lloc a l’autorització judicial d’entrada i registre.
La doctrina no és nova, ja que el mateix Tribunal Suprem evoca una sentència anterior de la sala tercera de 14 de juliol de 2021, en què es va dictar la doctrina -amb valor de jurisprudència- que a continuació se sintetitza:
1) L’Administració Tributària no pot realitzar vàlidament comprovacions, determinar liquidacions o imposar sancions a un obligat tributari prenent com a fonament fàctic de l’obligació fiscal suposadament incomplerta els documents o proves confiscats com a conseqüència d’un registre practicat al domicili de tercers (tot i que s’hagi autoritzat l’entrada i el registre pel jutge d’aquesta jurisdicció), quan aquests documents van ser considerats nuls en sentència penal ferma, perquè estan sotmesos a la vulneració de drets fonamentals en la seva obtenció.
Tot i que aquesta declaració penal no s’hagués dut a terme formalment, la nul·litat procediria del que estableix l’article 11 LOPJ, d’acord amb el qual “no tindran efecte les proves obtingudes, directament o indirectament, violentant els drets o llibertats fonamentals”.
2) L’excés dels funcionaris de l’Administració Tributària sobre allò autoritzat a la interlocutòria judicial és contrari a dret i ha de ser controlat, a posteriori, pel mateix jutge autoritzant, a través del mecanisme de dació de compte que l’Administració està obligada a fer, article 172 RGAT, sense que la infracció del tràmit esmentat hagi de perjudicar l’afectat per ell.
3) Es consideren troballes casuals els documents referits a altres subjectes i relatius a altres impostos i exercicis diferents d’aquells per als quals es va obtenir l’autorització judicial d’entrada i registre i, per tant, supeditats en la validesa com a prova i en la idoneïtat per a servir de base a les actuacions inspectores i sancionadores a la licitud i regularitat del registre de què es tracti, cosa que afecta tant la seva adopció i autorització com la manera d’efectuar-se la seva pràctica.
4) L’acreditació, per l’Administració Tributària, que la prova obtinguda, com a troballa casual, al registre d’un tercer, amb la finalitat de determinar altres tributs, no és la mateixa utilitzada en la regularització i la sanció ulterior, a l’efecte de determinar l’abast i l’extensió de la prova nul·la, és càrrega que correspon a l’Administració, atès el seu deure d’identificar i custodiar pertinentment la prova obtinguda en un registre, sobretot si pertany o afecta tercers.
