Recentment, la Direcció General de Tributs (DGT) ha emès una Consulta Vinculant V2889-21, de 17 de novembre, que suposa un avenç important en relació amb el controvertit tema de la tributació de la dissolució del condomini a l’ITP i AJD.
Amb aquesta consulta, la DGT, seguint la jurisprudència del Tribunal Suprem, aclareix alguns aspectes d’aquest tipus d’operacions.
Per començar, es recorda que la divisió de la cosa comuna i l’adjudicació consegüent a cada comuner en proporció al seu interès en la comunitat no és una transmissió patrimonial pròpiament dita, sinó una mera especificació o concreció d’un dret abstracte preexistent.
Partint d’aquesta premissa, es distingeix entre els supòsits de dissolució sense excessos d’adjudicació, no subjectes a Transmissions Patrimonials Oneroses (TPO) però sí a la quota gradual-documents notarials d’Actes Jurídics Documentats (AJD), i supòsits de dissolució amb excessos d’adjudicació, en què la regla general és la subjecció a TPO encara que existeix una regla especial que determina la subjecció a AJD en lloc de TPO, quan es compleixin determinats requisits:
Indivisibilitat del bé o desmereixement per la seva divisió.
Adjudicació a un dels comuners.
Compensació al comuner que rep menys per part del comuner a què s’adjudica l’excés.
Ens situem així en el cas dels condominis sobre immobles, en què, en els darrers anys, la qüestió s’ha complicat encara més per la consideració, per part de l’Administració, de diverses comunitats -tantes com immobles- en lloc d’una sola que englobi tots els immobles.
En el cas plantejat a la consulta, tres germans adquireixen un immoble al 33% mitjançant acceptació i adjudicació d’herència i mitjançant adquisició de l’usdefruit a la mare i cinc immobles més mitjançant acceptació i adjudicació de les herències dels pares amb percentatges diferents. Es vol assignar propietats a cadascun d’ells al 100% de manera que es formaran tres lots equivalents tenint en compte els tants per cent de propietats i el valor de les mateixes.
Doncs bé, el que és rellevant de la posició adoptada per la DGT és que, encara que considera l’existència de diverses comunitats de béns, assumeix la tesi del Tribunal Suprem, manifestada en sentència de 30 d’octubre de 2019, que considera que, en la dissolució de comunitats de béns sobre béns indivisibles, el que és rellevant per aplicar el supòsit de no subjecció a TPO és que les prestacions de tots els comuners siguin equivalents i proporcionals a les respectives quotes de participació, podent concórrer aquests requisits en la formació de lots equivalents i proporcionals a adjudicar a cada comuner.
En definitiva, el que és rellevant de la jurisprudència del TS, que secunda en aquesta consulta la DGT, es pot sintetitzar en el següent:
El que és rellevant és el compliment d’indivisibilitat, equivalència i proporcionalitat.
El supòsit de no subjecció també és aplicable a la dissolució simultània de diverses comunitats de béns sobre immobles dels mateixos condominis amb adjudicació de béns a un dels comuners que compensa els altres o mitjançant la formació de lots proporcionals i equivalents.
La compensació pot ésser en metàl·lic, mitjançant l’assumpció de deutes d’un altre comuner o mitjançant la dació en pagament d’altres béns. En aquest darrer cas, només tributa per TPO la transmissió de béns privatius d’un comuner a un altre, però no la de béns que ja estaven en condomini.
En base a tot això, la Direcció General de Tributs conclou que “En el cas plantejat, existiran tantes comunitats de béns com immobles hi hagi en comú, ja que no es tracta de cap comunitat hereditària (les herències no estan jacents, sinó adjudicades) en la qual, per poder dissoldre cada comunitat es formaran lots equivalents al tant per cent que posseeix cada comuner, lots que els seran adjudicats a cadascun d’ells, per la qual cosa els excessos d’adjudicació que resultin en la dissolució de cada comunitat , excessos inevitables, encara que la compensació no sigui en diners sinó en altres immobles que tenen en comú, seguint la doctrina del Tribunal Suprem anteriorment exposada, no estaran subjectes a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses. Per tant, la dissolució de cada comunitat tributarà únicament per la modalitat d’actes jurídics documentats”.
