El Tribunal Econòmic Administratiu Central a la seva resolució de 19 de juliol de 2023, resol en unificació de criteri i estableix la possibilitat de deduir les quotes de l’IVA suportades per les despeses de subministraments (aigua, llum, gas) en béns immobles que formen part del patrimoni de l’empresa i es fan servir tant per a activitats empresarials com per a ús privat.
El cas objecte de resolució és el d’un immoble que simultàniament es destina a l’ús privatiu i alhora està afecte parcialment a l’activitat econòmica del contribuent, que procedeix a la deducció de les quotes suportades pels serveis afectes a l’immoble.
L’Administració no admet aquesta deducció perquè es tracta d’un element patrimonial que no es troba afecte de manera exclusiva a l’activitat econòmica.
El subjecte passiu va interposar reclamacions davant el TEAR de Madrid basant-se en l’afectació parcial a l’activitat econòmica reconeguda per l’Administració a l’Impost sobre Societats, on es va dictar resolució parcialment estimatòria en entendre que la deducció de les quotes repercutides derivades d’elements parcialment afectes a l’activitat econòmica sí que és possible, ja que la Llei no ho prohibeix expressament. En el moment en què la liquidació relativa a l’Impost sobre Societats girada per l’Administració al reclamant reconeix un percentatge d’afectació parcial a l’activitat econòmica, cal estimar les al·legacions de l’interessat.
Davant d’aquesta resolució s’interposa el recurs extraordinari d’alçada d’unificació de criteri esmentat davant el TEAC que confirma la posició adoptada pel TEAR.
El Tribunal, després d’analitzar la normativa espanyola i la Directiva d’IVA, conclou que poden ser deduïbles les quotes suportades per les despeses de subministrament d’aigua, llum i gas relacionades amb els béns immobles destinats simultàniament a l’activitat empresarial o professional i a necessitats privatives.
El TEAC entén que, si bé d’una primera lectura dels articles 92, 94 i 95 de la Llei de l’IVA cal pensar en la no deduïbilitat, en no complir-se els requisits establerts, cal tenir en compte que l’IVA és un impost harmonitzat i d’acord amb el principi de primacia del dret de la Unió, es procedeix a estudiar la Directiva 2006/112/CE del Consell de 28 de novembre de 2006, que als articles 168, 169 i 172 conclou que els béns i serveis consignats a l’apartat quart de l’article 95 de la LIVA no constitueixen una llista tancada ni es refereixen únicament als béns d’inversió de la regla 2ª de l’apartat tercer, incloent-hi també els béns immobles.
Per aquest motiu, s’han d’entendre compreses en aquesta llista les despeses per subministraments d’aigua, llum i gas relacionats amb els béns immobles.
A més, això convida a dues reflexions. La primera, en relació amb el principi de primacia, cal preguntar-se si la normativa espanyola de l’IVA, tant la Llei com el Reglament, és d’acord amb la comunitària o ha de ser objecte de modificació i actualització.
La segona, si sobre la base d’aquest criteri resultaria possible, per a aquells subjectes que estiguin sent objecte de comprovació o que tinguin exercicis no prescrits, la rectificació de les deduccions de conformitat amb allò previst a la Directiva.
