Consulta de la DGT V1510-22 de 24 de juny.
Síntesi
Si la deducció no va ser consignada a l’autoliquidació de l’Impost sobre Societats corresponent a l’exercici en què es va generar, es podrà instar la rectificació de l’autoliquidació sempre que no hagi transcorregut el termini de prescripció.
Qüestió objecte de consulta a la DGT
El treballador d’una empresa obté a l’exercici 2019 de l’òrgan competent el reconeixement d’un grau de discapacitat del 33% amb efectes des del 6 de juliol del 2018. D’aquesta manera, les mitjanes d’increment de plantilla queden el 2017: 0,00 , el 2018: 0,49 i el 2019: 1 treballador.
L’empresa no va aplicar cap quantitat en la deducció per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat en la seva autoliquidació de l’exercici 2018 i trasllada a la DGT la qüestió de si és possible aplicar la totalitat de la deducció en el període 2019, o si bé, cal presentar una sol·licitud de rectificació de l’autoliquidació del 2018 per incloure-hi la deducció que correspon a aquest exercici.
Criteri de la DGT
Aquesta deducció està regulada a l’article 38 de la Llei 27/2014 de l’Impost sobre Societats.
Per a la DGT el treballador compleix els requisits establerts en aquest precepte per computar-se dins de la mitjana de plantilla i considerar aplicable la deducció.
Quant a si és procedent o no en aquest cas l’aplicació d’aquesta deducció i la forma d’aplicar-la, la DGT acudeix al contingut de dues resolucions del TEAC, de data 23 de març de 2022, en què es considera, referint-se a la deducció per doble imposició internacional, com a doctrina aplicable, la improcedència de rectificar una declaració de l’impost sobre societats d’un exercici no prescrit però generada en un exercici prescrit i que no va ser consignada a la declaració de l’impost d’aquest darrer exercici.
El TEAC arriba a aquesta conclusió inspirant-se en la sentència del Tribunal Suprem de 22 de juliol del 2021, que va confirmar una altra resolució del TEAC de 5 de juliol del 2017, referides a bases imposables negatives. En aquesta sentència es resol la controvèrsia dictaminant:
“(…) La sol·licitud de rectificació de l’autoliquidació corresponent a un exercici no afectat per la prescripció, com aquí el 2012-2013, que és possible, no permet que el contingut d’aquesta rectificació consisteixi a reconèixer ex novo bases imposables negatives suposadament generades en exercicis prescrits i que no van ser incloses per l’obligat tributari a les autoliquidacions d’aquests exercicis prescrits, ja que no se li pot estendre el mateix termini que la llei reconeix a l’Administració Tributària com a facultat per comprovar els exercicis no afectats per la prescripció, per falta de norma expressa o de principi general que es pugui decantar de tal precepte.
És a dir, la rectificació permet compensar bases imposables negatives amb les positives de l’exercici, però no crear també les bases negatives als efectes de tal compensació. (…)”
El TEAC conclou que per poder aplicar la deducció per doble imposició internacional s’ha de consignar el seu import en l’autoliquidació de l’impost sobre societats de l’exercici en què es va generar a través de les alternatives possibles següents, l’autoliquidació o la rectificació posterior en termini o en la liquidació administrativa.
La DGT considera, com no podia ser altrament, que com a conseqüència de l’article 239.8 de la L.G.T. la doctrina fixada pel TEAC a les resolucions indicades el vincula i, a més, també és aplicable, segons la seva interpretació, a la deducció per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat. Així, les deduccions a què es tingui dret per part del contribuent han d’estar consignades a l’autoliquidació corresponent al període impositiu en què es van generar.
Conclusió
Tenint en compte el contingut de l’article 120.3 de la LGT, la deducció es podrà aplicar si el seu import s’ha inclòs a l’autoliquidació de l’Impost sobre Societats del període impositiu en què es va generar i, si no és així, el contribuent podrà instar la rectificació de l’autoliquidació presentada en el termini establert, és a dir, no transcorregut el termini de prescripció, es podrà instar la rectificació de l’autoliquidació de l’exercici 2018 per aplicar la deducció per creació d’ocupació de treballadors amb discapacitat.
Amb aquest nou criteri, la DGT canvia criteris anteriorment establerts en consultes precedents (consultes V2400-14 de 11 de setembre, V0751-15 de 9 de març de 2015 i V1515-15 de 20 de maig de 2015), sent aquest més restrictiu al exigir que la deducció consti a l’autoliquidació de l’exercici en què es va generar, bé per mitjà de l’autoliquidació, la rectificació d’aquesta, o, si escau, la liquidació de l’Administració Tributària a través dels seus òrgans de comprovació.