- Descobrir la Inversió
- Estalviant
- Finances i Tecnologia
- Psicologia de la Inversió
Potencial de la blockchain i els “smart-contracts”
Nombroses personalitats del sector tecnològic i financer han col·locat Bitcoin i la cadena de blocs a l’altura de la indústria de l’ordinador personal el 1975 i d’Internet el 1993.
Una de les seves aplicacions emergents més rellevants té a veure amb el que es coneix com a “contractes intel·ligents” o smart contracts.
Consisteixen en la capacitat per confiar en una xarxa distribuïda la confirmació que un contracte de qualsevol tipus ha estat complert sense revelar cap tipus d’informació confidencial sobre les parts i/o la naturalesa de la transacció.
Això serviria, per exemple, per alliberar un pagament a un freelance a què hem subcontractat quan acabi el seu treball o perquè la nostre rentadora compri per si mateixa detergent un cop detecti que s’ha acabat.
Les implicacions que això té amb relació a la confiança i transparència a l’hora de realitzar transaccions de qualsevol tipus són senzillament ingents.
Sectors que la blockchain revoluciona
Tot això en teoria pinta molt bé però, hi ha alguna empresa que s’hagi posat ja “fil a l’agulla” per alliberar el poder de la Blockchain?
Per descomptat el sector financer, que és per al que va ser ideat, però no és l’únic. Aquí especifiquem quatre exemples:
1.- Emmagatzematge en el núvol distribuït
Els serveis d’emmagatzematge en el núvol com Dropbox o Google Drive són centralitzats i a l’usar-los estàs confiant que un únic proveïdor “respongui” per les dades que emmagatzemes en ell.
2.- Patents/Registre de Propietat
Un dels primers serveis no financers que se li ha donat a la cadena de blocs és la inclusió d’informació encriptada dins de les transaccions.
D’aquesta manera es pot crear un hash (operació criptogràfica que genera identificadors únics i irrepetibles a partir d’una informació donada) impossible de replicar que està associat a un document únic emmagatzemat fora de la blockchain.
Imagineu-vos la implicació que això té per al registre de patents o de protecció intel·lectual.
Una empresa com Google, per exemple, podria provar que ha creat una tecnologia en una data concreta sense necessitat de fer una aplicació formal per registrar la patent.
Podria vincular aquests documents interns al hash d’una transacció realitzada en aquest moment i provar així que ells han estat els primers a desenvolupar-la.
3.- Vot electrònic
Com us podeu imaginar, el cost de crear paperetes, organitzar tota la infraestructura necessària per gestionar el vot i el posterior recompte, té un cost altíssim.
Ja s’han provat sistemes de vot electrònic però han estat incapaços de resistir atacs de hackers i de tenir fallades a l’hora de fer el recompte amb total precisió.
La tecnologia Blockchain pot solucionar ja que permetria un sistema de vot en el qual les identitats dels votants estiguessin protegides. Seria infalsificable (un hacker necessitaria més poder computacional que els 500 superordinadors més potents combinats, 256 vegades) a un cost pràcticament nul i d’accés públic.
Aquest sistema podria acabar amb l’ombra de “tupinada” que sobrevola en tota elecció. Especialment en països en què la corrupció està a l’ordre del dia.
4.- Govern transparent
Amb la tecnologia blockchain, qualsevol ajuntament o govern podria reflectir l’estat dels seus comptes en temps real.
Amb un xarxa com la de Bitcoin o Ethereum, un ajuntament o govern només hauria d’indicar quina és la direcció que ells gestionen.
Des d’aquest moment tots podríem veure l’estat dels comptes, què entra i què surt: fins a l’últim cèntim, en temps real i amb un cost molt baix.
Si en un moment donat hi ha un pagament que es va a una direcció que no es pot justificar amb una factura els auditors i la població sencera ho veuria a l’instant.
A més recordem que blockchain és una cadena, de manera que no pot ficar-se alguna cosa en ella a posteriori per intentar falsejar els comptes del passat.
Sembla evident que si la cadena de blocs com a “concepte” sobreviu a l’enorme expectació que està causant, i evidentment podria introduir un nivell de democràcia i objectivitat en el món digital fins ara inaudit i inabastable en el “món físic”.
