El Tribunal Suprem acaba de dictar una important sentència en matèria de l’Impost sobre Successions i Donacions. Ens referim a la sentència de 19 de maig de 2020, que resol el recurs de cassació nombre 499/2020, en la qual es tracta de delimitar el concepte d’aixovar domèstic i la seva valoració a efectes de càlcul de l’Impost.
Segons l’article 15 de la Llei de l’Impost sobre Successions i Donacions (LISD) i el 34 del Reglament que la desenvolupa, l’aixovar domèstic forma part de la massa hereditària i estableix una presumpció segons la qual, el mateix es valorarà en el 3% de l’import del cabal relicte del causant. Presumpció que pot ser destruïda per l’interessat assignant un valor superior o provant un valor inferior o, fins i tot, la seva inexistència.
Sobre el concepte d’aixovar domèstic
Es tracta, per tant, de determinar el concepte d’aixovar domèstic i, concretament, delimitar quins elements o béns han de ser inclosos en ell i quins han de considerar-se clarament exclosos. Per a això acudeix el Tribunal al Codi Civil i al concepte d’aixovar domèstic referit en l’Impost sobre el Patrimoni i defineix l’aixovar domèstic com el conjunt de béns mobles afectes al servei de l’habitatge familiar o a l’ús personal del causant.
Segons l’Alt Tribunal, el concepte d’aixovar domèstic, no definit en la norma fiscal, no pot comprendre sense més un percentatge sobre la totalitat dels béns de l’herència, sinó només aquells que, d’acord amb la norma civil i fiscal, siguin pròpiament aixovar.
Sent així, la seva valoració no pot realitzar-se aplicant el 3% sobre la totalitat dels béns de l’herència, sinó que cal excloure de la dita fórmula aquells béns que per la seva identitat, valor i funció no siguin susceptibles d’ús particular i personal del causant.
Sens dubte, la interpretació que es fa en aquesta sentència i en una anterior, de 10 de març de 2020, els arguments es reprodueixen, marcarà un abans i un després en el càlcul de l’impost que afectarà molts contribuents, ja que suposa, en la majoria dels casos, disminuir la base imposable i, amb això, la quota a pagar.
Conclusions de la Sentència
Les conclusions aconseguides en la sentència es resumeixen en les següents:
1.- L’aixovar domèstic comprèn el conjunt de béns mobles afectes al servei de l’habitatge familiar o a l’ús personal del causant.
2.- En concret, no és correcta la idea que el 3% del cabal relicte que, com a presumpció legal, estableix l’esmentat article 15 LISD comprèn la totalitat dels béns de l’herència, sinó només aquells que puguin afectar-se, per la seva identitat, valor i funció, a l’ús particular o personal del causant, amb exclusió de tots els altres.
3.- Les accions i participacions socials, per no integrar-se, ni fins i tot analògicament, en aquest concepte d’aixovar domèstic, per ampli que el configurem, no poden ser preses en compte a l’efecte d’aplicar la presumpció legal del 3%.
4.- El contribuent pot destruir tal presumpció fent ús dels mitjans de prova admesos en Dret, a fi d’acreditar, administrativament o judicialment, que determinats béns, per no formar part de l’aixovar domèstic, no són susceptibles d’inclusió en l’àmbit del 3%, partint de la base que tal noció només inclou els béns mobles corporals afectes a l’ús personal o particular, segons el criteri que hem establert.
Sobre la càrrega de la prova
D’especial interès resulta el pronunciament de la Sala sobre la càrrega de la prova, segons el qual, quan es tracti de béns que per la seva pròpia naturalesa no són susceptibles de formar part de l’aixovar domèstic, l’Administració ha excloure’ls sense exigir prova a contribuent. Diu el Tribunal Suprem “En altres paraules, sobre els diners, títols, els actius immobiliaris o altres béns incorporals no es necessita cap prova a càrrec del contribuent, ja que es tracta de béns que, en cap cas, podrien integrar-se en el concepte jurídic fiscal d’aixovar domèstic, al no tenir relació alguna amb aquesta categoria”.
Sobre la possibilitat de revisar liquidacions o autoliquidacions anteriors
Ja hem comentat la gran transcendència que aquesta jurisprudència pot tenir a futur, atès que suposa un canvi radical en la valoració de l’aixovar domèstic amb efectes, significativament, a favor dels contribuents.
Respecte la possibilitat d’aplicar aquesta doctrina a liquidacions o autoliquidacions anteriors, convé analitzar cada cas en concret i com es va determinar el valor de l’aixovar domèstic, per valorar, en funció de les diferents vies previstes en l’ordenament, si procedeix la seva revisió. Tot això tenint en compte els límits derivats de la prescripció i de les situacions que hagin guanyat fermesa.
