El Tribunal Constitucional ja ha desestimat tres dels cinc recursos d’inconstitucionalitat presentats contra l’Impost Temporal de Solidaritat sobre Grans Fortunes, creat per la Llei 38/2022, de 27 de desembre (Article 3). El primer a resoldre’s va ser el recurs interposat pel Consell de Govern de la Comunitat de Madrid i posteriorment els presentats per la Junta d’Andalusia i la Xunta de Galícia.
Encara que els textos de les sentències encara no s’han fet públics, si s’han donat a conèixer les raons per les quals l’impost no es considera inconstitucional:
1. Pel que fa a la vulneració de l’ius in officium dels diputats: El Tribunal aplica la doctrina constitucional sobre el dret d’esmena, segons la qual l’article 23.2 CE només es vulnera quan hi ha una evident i manifesta manca de connexió entre el contingut de l’esmena i la iniciativa respecte de la qual es presenta. No és el cas de l’Impost sobre Grans Fortunes, ja que la proposició de llei que va donar lloc a la Llei 38/2022 tenia per objecte la creació de dos gravàmens (energètic i bancari) el propòsit del qual era proveir -igual que el tribut impugnat- d’ingressos públics amb què afrontar les conseqüències de la crisi energètica i de preus causada per la guerra d’Ucraïna. Per tant, l’esmena compleix el requisit d’homogeneïtat.
2. Respecte a l’al·legada vulneració de l’autonomia financera de la Comunitat de Madrid: La sentència recorda que l’Impost sobre Grans Fortunes és complementari de l’IP –tribut de titularitat estatal cedit a les CCAA– de manera que el que és satisfet per aquest es descompta per a determinar la quota del nou impost, que no afecta ni interfereix en cap de les competències autonòmiques sobre l’IP. La sentència subratlla que el recurs no indica cap competència autonòmica afectada per l’impost impugnat. La queixa real de la Comunitat de Madrid -aclareix- és que aquells dels seus residents amb un patrimoni superior a 3 milions d’€ (únics que estan subjectes a l’Impost sobre Grans Fortunes) hauran de pagar el nou impost estatal, de manera que Madrid perd el seu atractiu fiscal per atraure aquesta riquesa al seu territori. Per al Tribunal, aquest objectiu no pot impedir que l’Estat exerceixi la seva competència per establir nous tributs. Si en el passat el Tribunal Constitucional ja ha reconegut que l’Estat pot ocupar un espai fiscal autonòmic per harmonitzar-lo, amb més raó ho podrà fer en el seu propi espai fiscal, com és aquest.
3. Respecte a la infracció dels principis de no confiscatorietat i capacitat econòmica: Es desestima sobre la base de la consolidada doctrina constitucional. La sentència recorda que l’Impost sobre Grans Fortunes només tindria efecte confiscatori en cas d’esgotar el valor del patrimoni, no la renda generada pels béns gravats, que és una manifestació diferent de la capacitat econòmica. I, pel que fa a aquest darrer principi, el recurs tampoc no aporta dades sobre el suposat caràcter desproporcionat dels tipus de gravamen. Encara més, la sentència cita dades extretes de les estadístiques de l’AEAT segons les quals el tipus efectiu de gravamen de l’Impost sobre Grans Fortunes està per sota del 0,5% del valor del patrimoni gravat, per la qual cosa no és desproporcionat.
4. Respecte a la infracció del principi de seguretat jurídica: La sentència subratlla que l’Impost sobre Grans Fortunes no s’aplica en relació amb un període impositiu, sinó només per referència a una data concreta (31 de desembre del 2022 i 2023). Per això, a la data d’entrar en vigor no hi havia cap situació que hagués començat a produir efectes, i per això no té caràcter retroactiu i no es vulnera el principi de seguretat jurídica.
VOT PARTICULAR
La sentència, que encara no està publicada, compta amb el vot particular de quatre dels magistrats (Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera i César Tolosa Tribiño) fonamentat en el següent:
- Vulneració dels articles 1.1, 23.2, 66.2 i 87.1 CE, en haver-se introduït la regulació impugnada mitjançant esmena que no guarda la connexió mínima d’homogeneïtat exigible amb la proposició de llei que va donar lloc a la Llei 38/2022, de 27 de desembre. És cert que a les SSTC 209/2012 i 50/2015 es van desestimar ratlles similars, però va ser perquè en aquells casos les esmenes creaven tributs i els projectes de llei versaven sobre mesures tributàries. Per contra, en aquest cas, malgrat el que s’ha afirmat a la sentència [FJ 2 C) b)], no existeix la connexió d’objecte i matèria constitucionalment exigible (STC 136/2011, FJ 8) entre l’esmena que va introduir l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes i els gravàmens previstos a la iniciativa legislativa, que no tenien caràcter tributari.
- Perquè el precepte legal impugnat vulnera l’autonomia financera i política de les Comunitats Autònomes, garantida pels articles 2, 156.1 i 157.3 CE. L’article 19.2 b) de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes, que forma part del bloc de la constitucionalitat, preveu que les Comunitats Autònomes puguin assumir les bonificacions de l’Impost sobre el Patrimoni, i la Llei 22/2009 determina que se cedeixen a aquelles les competències normatives en matèria de bonificacions de la quota a l’Impost sobre el Patrimoni. L’harmonització pretesa per la Llei 38/2022 amb la creació de l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes pretén neutralitzar les bonificacions a l’Impost sobre el Patrimoni establertes per algunes Comunitats Autònomes, sense seguir el procediment establert per a la modificació de les condicions de cessió de l’Impost sobre el Patrimoni, que és un impost cedit, vulnerant-ne així l’autonomia política i financera, que comprèn l’opció de bonificar els tributs cedits.
- El precepte impugnat vulnera el principi de seguretat jurídica, reconegut per l’article 9.3 CE, i la protecció de la confiança legítima que se’n deriva. Davant del que afirma la sentència, resulta que, d’acord amb el que disposa l’article 3 de la Llei 38/2022, de 27 de desembre, l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes s’aplica a tot l’exercici 2022, gairebé esgotat quan entra en vigor aquesta llei (el 29 de desembre de 2022, el dia següent a la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat), cosa que ha impedit als subjectes passius de l’impost ordenar les seves relacions econòmiques amb temps suficient. A més, la creació del nou impost no era previsible, ja que no es va poder conèixer realment com aviat fins a la publicació de l’esmena al Butlletí Oficial de les Corts Generals el 18 de novembre de 2022, cosa que abunda en la infracció del principi constitucional de seguretat jurídica (per totes, STC 173/1996, FJ 3).
