En comentaris anteriors ja hem fet al·lusió a la fiscalitat de les criptomonedes, en concret a la declaració a l’IRPF de la compra i venda de monedes virtuals, però tots aquells que coneixen les possibilitats d’aquests actius saben que la seva transmissió no és l’única manera d’obtenir beneficis amb aquestes. A més de la pròpia mineria de criptomonedes, és habitual l’ús del ”staking” per aconseguir guanys sense haver de desfer-se de part de la cartera.
L’staking consisteix en el bloqueig de les criptomonedes a canvi d’unes recompenses. Durant el temps que els fons es trobin paralitzats al moneder virtual (wallet) no podran ser utilitzades pel seu propietari, que rebrà una mena d’interessos en base a les recompenses obtingudes per la validació dels blocs de la xarxa. Rendiments que seran objecte d’imposició.
No obstant això, com passa amb totes les ”novetats”, les preguntes no es fan esperar: es tracta d’una activitat econòmica? És un valor d’adquisició menor o un rendiment de capital mobiliari de l’estalvi?, amb o sense retenció?
La Direcció General de Tributs (DGT) respon a aquests dubtes a la consulta V1766-22, de 26 de juliol de 2022, on es planteja la tributació de les recompenses obtingudes en criptoactius a través del ”staking”, particularment sobre Ethereum, però assimilable a qualsevol altra moneda digital que permeti aquesta operativa. No és la primera vegada que la DGT es refereix a l’staking de monedes digitals, ja ho va fer a la seva consulta V2679-21, de 5 de novembre de 2021, sobre la subjecció i exempció a l’IVA dels serveis relacionats amb criptomonedes, si bé sí que és la primera vegada que es refereix a la seva imposició directa.
No és una activitat econòmica
Després de fer una definició de l’staking, la DGT se centra en si aquesta operativa pot ser considerada una activitat econòmica. Després d’analitzar els requisits establerts a l’article 27.1 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, conclou que l’staking no presenta una organització mínima per considerar que hi ha una ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans o d’un dels dos, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis.
Aquesta conclusió presenta dues lectures. D’una banda, el fet que l’staking no es consideri una activitat econòmica comporta que per fer-ho no s’ha de donar d’alta a cap epígraf dels cens d’empresaris, professionals i retenidors, ni portar una comptabilitat d’acord ni llibres d’ingressos i despeses (i des del punt de vista de la Seguretat Social no s’hauria de donar d’alta com a autònom, si més no, si només realitza aquesta activitat). Però d’altra banda també significa que no podrà deduir les despeses que pugui haver dut a terme per estar en condicions de fer l’staking, com pot suposar la compra dels equips informàtics necessaris, per la qual cosa és possible que hagi de tributar per uns imports particulars que en còmput general no aflorarien cap benefici.
És un rendiment del capital mobiliari
Les recompenses obtingudes com a conseqüència de l’staking es qualifiquen com a rendiments íntegres del capital mobiliari obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis satisfets en espècie, una vegada descartats com a activitat econòmica ni derivats d’una relació laboral.
S’han de valorar pel seu valor de mercat en euros (€) el dia de la seva percepció i s’integraran a la base imposable de l’estalvi.
No s’efectuarà retenció
Quant a l’obligació de practicar ingrés a compte sobre aquestes recompenses, en principi es tractaria d’una renda subjecta a retenció d’acord amb l’article 75.1.b) del Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. No obstant això, en la mesura que els rendiments s’obtinguin directament del propi sistema, no cal considerar que hi hagi un obligat a retenir o ingressar a compte, per la qual cosa no es practicarà retenció sobre els rendiments esmentats.
