You are currently viewing Així no

Així no

Una part de catalans ens sentim oblidats i menystinguts, el sentiment de tristor i impotència lluita per imposar-se al de la il·lusió del dia a dia, aquell tan nostre de fer, de construir. Que fàcil seria comptar els d’un costat i l’altre i ser conseqüents. Però no caiguem en aquest parany, les idees i els projectes s’han de defensar i és legítim fer-ho.

La utilització de la presó preventiva per part de la judicatura espanyola ha ajudat a crear aquest sentiment. Estem al davant d’un càstig abans del judici que fins i tot el pot pervertir. Engarjolar preventivament una persona no crea una sensació de culpabilitat contrària al principi de presumpció d’innocència?

Ets qui ets, penses com penses i això incomoda. Abans de la raó es fa servir la força, i el diàleg queda suplert per la imposició, llavor de més conflicte. Però no només tenim presos polítics maltractats, el cas de Sandro Rosell clama també el cel. Nou mesos a la garjola amb unes mesures cautelars que només poden implicar ruïna moral i econòmica. Jo diria que és un cas inèdit per la seva durada i pel fet que la presumpta víctima diu que no està afectada.

Em considero amic d’en Sandro i aquí no vull defensar la seva innocència, això és cosa d’ell. Defenso la seva dignitat i el seu dret a una defensa amb totes les garanties, cosa que ara no es dona.

Crida l’atenció el fet que una persona amb contactes internacionals ho tingui més magre que una altra per eludir la presó preventiva, potser els estudiants d’Erasmus ho tindran pitjor per tenir amics arreu?

Mireu en Sandro és català i ex-president del Barça, compareu el seu cas amb d’altres propers al poder central: corruptela pepoide, negocis florentins, partides de Villar, negocis irreals… Potser soc mal pensat, però fa pensar.

La justícia preventiva no pot ser utilitzada per afectar els drets més elementals del ciutadà. És un tema delicat. A un innocent res li retornarà el temps perdut, ni la dignitat malmesa per l’inevitable judici paral·lel que fa la societat. Castigar sí, però quan toca, no ens podem permetre fer-ho abans: ens diem societat civilitzada.

ANTONI BOU MIAS – ECONOMISTA
Article publicat a L’ESPORTIU DE CATALUNYA (07/03/2018)