SUMARI

  1. Des de l’atorgament de l’escriptura de constitució d’una societat fins a la seva inscripció en el Registre Mercantil no procedeix la subjecció de l’entitat a l’Impost de Societats, sinó que els seus socis hauran de tributar mitjançant atribució de rendes en l’IRPF.
  2. El Tribunal Econòmic Administratiu Central unifica criteri entorn del còmput de l’exempció continguda en l’article 7.P) LIRPF per al cas de les retribucions no específiques.
  3. El principi de regularització íntegra obliga l’administració a tenir en compte tots els elements obtinguts en la comprovació dels exercicis prescrits, ja siguin favorables o desfavorables per al contribuent, a l’hora de regularitzar els exercicis no prescrits.
  4. L’entrada i registre d’un immoble sense previ avís i la congelació de comptes bancaris poden ser contràries al Conveni Europeu de Drets Humans.
  5. Imputació temporal de les operacions a terminis en l’Impost de Societats: diferències amb l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
  6. Un intent de reinversió frustrat no impedeix aplicar l’exempció per reinversió en habitatge habitual.
  7. El TEAC determina la competència dels òrgans de gestió tributària per a comprovar la correcta aplicació del règim d’estimació objectiva en IRPF. Unificació de criteri.
  8. Implicacions fiscals per a les indemnitzacions d’assegurances.
  9. Tributació en l’IRPF pel lloguer de pisos turístics.

Comparteix:

Facebook
Twitter
LinkedIn

Articles relacionats

×
×

Carretó