La doctrina administrativa fixada fins ara pel Tribunal Economicoadministratiu (TEAC) consisteix a considerar que les pèrdues patrimonials derivades de transmissions a títol lucratiu o, donacions, no es poden computar amb signe negatiu a la base imposable de l’IRPF.
Aquesta doctrina del TEAC vincula tots els òrgans de l’Administració Tributària. Però fins arribar aquí, alguns tribunals economicoadministratius regionals s’havien pronunciat en sentit contrari, raó per la qual el TEAC va unificar criteri.
L’argumentació de l’Administració consisteix, en essència, a considerar que la literalitat de l’article 33.5. c) de la Llei de l’IRPF s’estableix que no s’han de computar les pèrdues patrimonials en aquests supòsits i, a més, que aquest tipus d’operacions podria suposar la generació voluntària per part dels contribuents de pèrdues imputables a la base imposable de manera intencionada.
L’Administració Tributària considera que l’anterior no s’ha d’entendre com un trencament del principi de capacitat econòmica, en la mesura, com indicàvem abans, que es tracta de liberalitats dels subjectes passius de què no pot dependre la reducció de la quota tributària.
No obstant això, aquest mateix criteri administratiu sí que manté el que s’han de computar a l’IRPF, per a aquestes mateixes operacions relatives a donacions, els guanys patrimonials que es posin de manifest
En aquesta qüestió, cal tenir present que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana manté una interpretació en què es diferencien dos conceptes, el de pèrdua patrimonial considerant-la com la pèrdua econòmica patida en el patrimoni del donant per la sortida d’aquest. bé del seu patrimoni i, per altra banda, el de pèrdua fiscal, entesa com la diferència entre el valor d’adquisició i el valor transmissió del bé en aquesta operació de donació.
Per a aquest tribunal, el primer concepte és a què fa referència l’article 35.5.c) de la Llei de l’IRPF quan estableix que no es computaran les pèrdues patrimonials en els casos de transmissions lucratives per actes inter vius o liberalitats, és a dir, donacions en un llenguatge més comprensible.
Aprofitem per recordar que l’article 35.5 de la Llei de l’IRPF, a més, de les esmentades anteriorment, també estableix que no es computaran les pèrdues patrimonials degudes al consum i les pèrdues de joc.
A més d’aquesta interpretació entre el concepte de pèrdua patrimonial i pèrdua fiscal, el tribunal utilitza un altre argument important i, és, acudir als principis d’equitat i capacitat contributiva per considerar que és manifestament contrari a aquests principis que en una operació de donació es faci tributar al contribuent pels guanys patrimonials que es generin en l’operació, però que, tanmateix, no hi pugui computar les pèrdues.
És un argument interessant i que ha de ser tingut en compte, però alhora, cal ser conscient que no és mantingut per altres tribunals i, com dèiem al principi, és contrari a la doctrina administrativa actual.
Tal és la transcendència d’aquesta diferència interpretativa que hi ha dues actuacions de cassació admeses, una de 5 de juliol de 2023 (ROJ: ATS 9824/2023) i una altra de 28 de novembre de 2023 (ROJ: ATS 16696/2023), als que la qüestió sobre la qual s’ha de pronunciar el Tribunal Suprem és determinar si, en interpretació de l’article 33.5.c) LIRPF, és procedent computar les pèrdues patrimonials declarades, degudes a transmissions lucratives per actes inter vius o liberalitats, quan, en unitat d’acte, es computen els guanys patrimonials també declarats, derivats d’aquest mateix tipus de transmissions.
