L’economista gironí Antoni Bou, de Bou & Associats, va parlar dels atractius de Girona a la fira comercial i cultural Yangtze River Delta, a Xangai, a finals del novembre passat.
Perdoni que no li doni la mà, però com que ha estat a la Xina…
(Riallada) En el meu cas segur que ja ha caducat, ja han passat fa temps els 14 dies de prevenció del virus.
És que he notat que tossia…
(Més riures) Pot estar tranquil, estic perfectament… almenys aquesta vegada. Ara bé, aquest tema del virus és preocupant, estem parlant d’una població de 1.300 milions d’habitants, i deu afectar a molta gent. Però per altra part, crec que per la seva forma de ser, la Xina ho pot solucionar fàcilment, són molt efectius.
Matant els infectats?
Els carrers estan controlats per l’exèrcit i pels sanitaris. Check points, ordres de confinament, etc. Estan aplicant tota la contundència, hi ha fàbriques completament aturades. Ara bé, no es pot descartar que arribi aquí algun infectat, el món és molt petit, avui.
A qui se li acut anar a la Xina a parlar de Girona, que deu ser de la mida d’un carrer de Xangai?
Els vaig dir: «Vinc d’una ciutat de 100.000 habitants, que per vostès no és res. Però el total de territori en té 800.000!». Després me’n vaig adonar i vaig afegir «…que tampoc no és res». Si Xangai té 40 milions d’habitants! Tanmateix, Girona els crida l’atenció.
Com va anar a parar a Xangai?
Tinc tractes amb un empresari xinès que està enamorat de Girona. El 2017 arribava a Barcelona, i li vaig dir que l’aniria a buscar perquè vingués a dinar a casa. «Està una mica lluny», vaig advertir-lo. En arribar a Girona amb l’AVE em va dir «això no deu ser Girona, oi? M’has dit que era lluny». Vaig entendre que les nostres distàncies i les seves no són el mateix. El cas és que al carrer de la Força va quedar extasiat. Fins al punt que va anul·lar les visites a Barcelona de l’endemà, on volia buscar terrenys per instal·lar-se. Va canviar-ho tot per Girona. Després va fer una exportació força important de productes gironins a la Xina. D’aquí va sortir la idea de promocionar Girona a la fira de Xangai.
Sense col·laboració oficial?
Vam parlar amb l’Ajuntament, però van arribar les eleccions i ens vam quedar sols. No vam tenir suport oficial.
Per què?
No ho sé. Després de les eleccions va venir l’estiu, i ens havíem d’espavilar perquè la fira era al novembre, i vam tirar endavant. Després faltava algú que fes una conferència sobre Girona. Tampoc no vam trobar ningú, així que la vaig fer jo.
Espero que almenys l’Ajuntament li agraís la feina que fa per ells.
Em van donar uns llibres per regalar allà.
Ho veu, home?
Això ho han de corregir. Hi ha cert complex respecte de Barcelona, diuen que no poden anar sols a fer promoció a llocs tan llunyans, que hi han d’anar amb la marca Barcelona. És un error, perquè amb els paquets turístics d’una setmana, a la província de Girona no li cal Barcelona.
Una catedral de res pot impressionar a qui té la Gran Muralla a casa?
Sí que els agrada. I el que va tenir més èxit va ser una gran foto de les cases de l’Onyar. Els agrada tot el conjunt.
El comunisme de la Xina és comunisme de basar xinès?
Encara em pregunto què és. A la Xina hi ha un capitalisme i l’estat és el gran soci. I és un soci actiu, que inverteix en tu. Fins ara fabricaven de tot, però la seva aposta actual és la tecnologia, han construït uns complexos tecnològics brutals. A qui es fa ric amb aquest sistema, el deixen ser ric. Diuen: compleixo totes les normes, soc membre del Partit Comunista, si he fet calés és que he fet les coses bé. No tenen religió, la seva religió és el treball.
Ho he notat als basars de Girona…
Un empresari es queixava que el cap de setmana els treballadors li anaven a treballar perquè a casa s’avorrien. Per això els interessa Girona i Catalunya, consideren que tenim una bona cultura de treball però disfrutem de la vida. Comencen a tenir una classe mitjana i han de trobar al·licients.
Xina dominarà el món?
El seu pla és aquest, dominar el món. Estan disposats a invertir en qualsevol lloc del món, fent ports, carreteres, pantans… Catalunya i Espanya no s’estan acostant a la Xina, i haurien de fer-ho, o poden perdre la clau del Mediterrani.
ANTONI BOU MIAS – ECONOMISTA
Article publicat a la Contra del
DIARI DE GIRONA (11/02/2020)
