Un comunicat de premsa emès el passat 23 de maig de 2024 anuncia que la Comissió Europea ha decidit portar Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per no garantir la correcta aplicació de la Directiva sobre fusions pel que fa al règim fiscal comú aplicable als estats membres (Directiva 2009/133/CE). L’objectiu de la Directiva sobre fusions és eliminar els obstacles fiscals a les reorganitzacions transfrontereres en les quals participin empreses situades en dos o més estats membres.
La Directiva harmonitza les normes fiscals relatives a les fusions, escissions, aportacions d’actius i intercanvis d’accions entre societats en el mercat interior i en els estats membres de la UE.
Actualment, la legislació espanyola aplica condicions restrictives a les escissions totals d’empreses que no estan previstes en la Directiva sobre fusions: després de l’escissió completa d’una empresa, els accionistes de l’empresa escindida han de mantenir la mateixa proporció d’accions que anteriorment tenien en la societat escindida en cadascuna de les empreses que hagin rebut els actius de la societat escindida. Si no es compleix aquesta condició, la normativa espanyola exigeix que els actius i passius transferits siguin branques d’activitat i, en conseqüència, no es beneficien del règim fiscal. Aquestes condicions no les contempla el Dret de la UE i, per tant, constitueixen una violació de la Directiva sobre fusions.
Segons la Comissió, una aplicació incorrecta de la Directiva sobre fusions per part d’un estat membre introdueix una distorsió que pertorba el mercat interior i contribueix a la inseguretat jurídica de les empreses.
D’acord amb els Tractats de la UE, la Comissió Europea pot iniciar un procediment d’infracció contra un estat membre que no apliqui el Dret de la Unió o ho faci de manera incorrecta. El procediment té diverses fases:
1. La Comissió envia una carta d’emplaçament sol·licitant més informació a l’estat membre, que disposa d’un determinat termini de temps (en general, dos mesos) per remetre una resposta detallada.
2. Si la Comissió arriba a la conclusió que l’Estat no compleix les seves obligacions segons la legislació de la UE, pot enviar un dictamen motivat: una petició formal perquè es compleixi aquesta legislació, en el qual explica per què considera que s’està infringint el Dret de la Unió. La Comissió també insta l’estat membre a què l’informi de les mesures adoptades, en un determinat termini de temps (en general, dos mesos).
3. Si l’estat membre manté l’incompliment, la Comissió pot optar per remetre l’assumpte al Tribunal de Justícia. No obstant això, la majoria dels assumptes es resolen abans d’arribar a aquest extrem.
4. Quan un estat membre no comunica a temps les mesures per les quals incorpora les disposicions d’una directiva, la Comissió pot demanar al Tribunal de Justícia que imposi sancions.
5. Si el Tribunal de Justícia aprecia que un estat membre ha infringit la legislació de la UE, les autoritats nacionals estan obligades a prendre mesures per ajustar-se a la sentència del Tribunal.
Doncs bé, en aquest cas, la Comissió va enviar a Espanya una carta d’emplaçament el 25 de gener de 2019 i, posteriorment, un dictamen motivat el 28 de novembre de 2019. En les seves respostes oficials i en diàlegs posteriors celebrats amb les autoritats nacionals, Espanya ha mantingut que la seva legislació fiscal s’ajusta a la Directiva sobre fusions. La Comissió considera que, fins a la data, els esforços de les autoritats espanyoles han estat insuficients i, en conseqüència, porta Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
