El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en sentència de 27 de gener del 2022, dictada en l’assumpte C-788/19, va declarar que la normativa reguladora de l’obligació declarar béns i drets a l’estranger -Model 720- resultava contrària al dret de la Unió Europea. Aquesta declaració va motivar que el Legislador modifiqués aquesta normativa per adaptar-la als principis comunitaris que es van considerar infringits.
Després d’aquesta sentència, el Tribunal Suprem va declarar nul·les les conseqüències que aquesta normativa nuada a la manca de presentació o presentació incorrecta del model 720, és a dir, tant la imprescriptibilitat de les rendes de l’article 39.2 de la LIRPF, com les quantioses sancions previstes.
Davant aquest panorama, diferents serien les vies utilitzades per cada contribuent per recuperar els imports indegudament pagats, en funció que les liquidacions i sancions haguessin estat impugnades i el moment processal en què es troben.
En aquells casos en què les sancions haguessin adquirit fermesa, una possible via d’impugnació era acudir al procediment especial de revisió d’actes nuls de ple dret de l’article 217 de la LGT.
Doncs bé, aquests dies s’ha fet públic que el Ministeri d’Hisenda ha admès la nul·litat absoluta (Article 217 de la LGT) de les sancions formals al seu dia imposades, procedint-se a la devolució de les quantitats indegudament ingressades a aquells contribuents que impulsin aquesta via. Concretament es considera que concorre la causa de nul·litat prevista a la lletra a) de l’apartat 1 del precepte esmentat, perquè es tracta d’actes tributaris que ”lesionin els drets i les llibertats susceptibles d’empara constitucional.”
Cal recordar que és procedent acudir a aquest procediment especial de revisió quan es tracti d’actes ferms en via administrativa i que el procediment es pot iniciar d’ofici o a instància de l’interessat. Les causes són les taxades a la Llei i, no cal dir-ho, que són molt escassos els supòsits en què s’ha arribat a admetre la concurrència de causes de nul·litat de ple dret. Per això, la rellevància d’aquesta notícia.
En els casos en què el procediment s’iniciï a instància de l’interessat, s’ha d’adreçar a l’òrgan que va dictar l’acte la revisió del qual es pretén i la seva resolució correspon al ministre d’Hisenda o a l’òrgan en qui delegue, que ha de resoldre en el termini d’un any.
Cal assenyalar que la declaració de nul·litat requereix el dictamen favorable del Consell d’Estat i, en aquest sentit i atès que els dictàmens esmentats es fan públics, el dictamen del Consell d’Estat emès en un dels expedients als quals hem tingut accés diu el següent:
- En conseqüència, no cal sinó concloure que és procedent declarar la nul·litat de ple dret de la sanció imposada a D. …… …… a l’expedient sancionador A07 núm. d’Inspecció de l’Agència Estatal d’Administració Tributària d’Andalusia, Ceuta i Melilla, mentre concorre la causa de nul·litat de ple dret prevista a la lletra a) de l’article 217.1 de la Llei General Tributària per raó de l’aplicació improcedent d’un règim sancionador que vulnera l’article 25.1 de la Constitució en haver estat declarat pel TJUE contrari al dret de la Unió Europea.
Així les coses, la nostra recomanació és, per a aquells obligats tributaris que es trobin en aquesta situació -que tinguessin sancions formals que haguessin adquirit fermesa en via administrativa-, la d’instar el procediment especial de declaració de nul·litat de ple dret doncs, a través d’aquesta via, gairebé amb seguretat, puguin recuperar l’import al dia pagat. A aquests efectes, és important ressaltar que aquest procediment es pot instar en qualsevol moment, ja que no està subjecte a terminis de prescripció o caducitat.
