Ens plantegem aquesta qüestió conseqüència d’una resolució recent del Tribunal Econòmic Administratiu Central Regional -TEAR- de Balears, concretament la Resolució 07/01516/2021, de 25 d’octubre de 2022, on aquest Tribunal va haver d’establir el seu criteri (no vinculant) per determinar si les factures emeses per una persona física a una determinada entitat responien a serveis efectivament realitzats i si, en conseqüència, havien de ser considerades, o no, despesa deduïble a la base imposable de l’Impost sobre Societats de l’entitat que interposa la reclamació pels exercicis que el van regularitzar l’Agència Estatal de l’Administració Tributària -AEAT-.
I és que aquest tipus de dubtes sorgeixen habitualment a l’AEAT quan hi ha una vinculació entre l’emissor i el receptor de les factures. En el cas que ens serveix de base per a aquest comentari, una persona física participa al 40% del capital social d’una entitat i juntament amb el seu pare (que també és l’administrador de la mercantil esmentada) ostenten el 80% del capital social.
L’AEAT sol utilitzar l’article 105 de la Llei 58/2003 General Tributària -LGT- per “deixar la pilota a la teulada” dels contribuents i que hagin de demostrar “el perquè” de les liquidacions que presenten: (…) En els procediments d’aplicació dels tributs qui faci valer el seu dret haurà de provar-ne els fets constitutius (…).
En aquest sentit, podem “contestar en negatiu” la pregunta plantejada i fonamentant-nos en la Resolució estudiada, cotejar quins elements de prova no són considerats adequats per l’AEAT ja que, normalment, l’Administració acudeix per demostrar la inexistència dels serveis facturats a la prova indiciària, és a dir, presumpcions, ja que no pot acreditar allò esdevingut mitjançant proves de caràcter directe. Així, no us serviran com a elements probatoris:
- Serveis facturats amb mencions genèriques no assignats a projectes, treballs o exercicis concrets.
- Facturació repetitiva, sempre amb les mateixes quantitats.
- L’existència de diferències entre les factures que són emeses a persones o entitats vinculades i aquelles altres realitzades contra entitats o persones no vinculades.
- La inexistència d’una mínima estructura econòmica que permeti prestar els serveis presumptament facturats.
- Acta notarial de manifestacions a favor nostre de persones amb les quals hi hagi una vinculació.
I és aquest darrer punt el que dona lloc a la Resolució 07/01516/2021, ja que la part reclamant utilitza com a mitjà de prova per demostrar la realitat dels serveis facturats una acta notarial de manifestacions dels treballadors de l’empresa. Pel TEAR de Balears:
La valoració de la força probatòria de l’acta notarial de manifestacions dels treballadors de l’empresa (…) no pot obviar la clara i evident situació de dependència i interès laboral que hi ha entre els treballadors i la reclamant, per la qual cosa no aprecia força probatòria a les seves manifestacions, dirigides únicament a afavorir l’empresa per a la qual treballen.
En definitiva, el contribuent ha d’intentar cercar o estar en disposició de proves documentals directes que permetin “desmuntar” les presumpcions de l’Administració Tributària, com ara:
- Albarans de lliurament.
- Documents de transport.
- Documents gràfics de realització d’obra o prestació de serveis (fotografies, serigrafies, referències a mitjans de tercers, etc.).
- Pòlisses d’assegurança que donin cobertura a la prestació del servei.
- Documents oficials expedits per una autoritat pública com ara un notari.
- Altres que dependran fonamentalment de la naturalesa de l’operació i les seves circumstàncies.
