Treballador resident a Espanya que teletreballa per a una empresa no resident, On tributa?
La Direcció General de Tributs (DGT) acaba d’aclarir, en dues consultes recents -V1162-22, de 26 de maig i V1265-22, de 6 de juny-, com han de tributar els rendiments del treball obtinguts per un treballador resident a Espanya que teletreballa per a una empresa no resident establerta en un altre estat. Concretament, la primera de les consultes fa referència a una assalariada que teletreballa des d’Espanya per a una empresa al Regne Unit i la segona a un resident a Espanya que percep rendiments d’una empresa nord-americana. En tots dos casos, l’empresa pagadora practica retencions i les ingressa al país de residència.
Comença la DGT exposant que, tractant-se d’una persona física, amb residència habitual a Espanya, tindrà la consideració de contribuent de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), per la qual cosa haurà de tributar a Espanya per la seva renda mundial, amb independència del lloc on s’hagin produït les rendes i sigui quina sigui la residència del pagador. Ara bé, caldrà tenir en compte les particularitats establertes als convenis per evitar la doble imposició per a cada tipus de renda.
En aquest sentit, acudint als convenis signats pel Regne d’Espanya, tant amb el Regne Unit com amb els EUA, es conclou que les rendes del treball percebudes pels consultants que procedeixen del treball realitzat “en remot” des del seu domicili a Espanya, només poden sotmetre’s a imposició a l’estat de residència, per tant, tributaran únicament a Espanya, sent irrellevant que els fruits els percebi una empresa estrangera.
Ara bé, cal distingir aquestes rendes dels rendiments que es puguin percebre per les feines que es facin al país de residència de l’empresa pagadora, en ocasió dels viatges esporàdics que el treballador faci a la seu empresarial. Aquesta circumstància es manifesta, precisament, a la consulta V1162-22, anteriorment citada. Aquests rendiments, segons la DGT, si poden ser gravats a l’Estat en què es realitza el treball, en aquest cas el Regne Unit, en virtut del que disposa el Conveni per evitar la doble imposició.
És aplicable la deducció per doble imposició internacional (DDII)?
Aquesta distinció és rellevant, com veurem a continuació, ja que en funció de les rendes que es percebin, serà aplicable o no la deducció per doble imposició internacional.
Quant a la possibilitat d’aplicar la deducció per doble imposició internacional per les retencions practicades i ingressades, la DGT conclou que respecte de les rendes que procedeixen del treball realitzat “en remot” des d’Espanya no és procedent aplicar la deducció, ja que, de conformitat amb el que estableixen els convenis, aquestes rendes només es poden sotmetre a gravamen a Espanya. És a dir, en aplicació dels Convenis, la retenció està mal practicada, ja que són rendes que no es poden sotmetre a imposició a l’altre Estat (EUA o Regne Unit), per la qual cosa el contribuent no es pot aplicar la deducció. Això, sense perjudici que pugui sol·licitar la devolució de l’impost ingressat als altres estats.
No obstant això, respecte dels rendiments percebuts pel treball realitzat al Regne Unit durant els dies que hi viatja, el Centre Directiu admet l’aplicació de la deducció, ja que es tracta de rendes que, segons el Conveni, poden gravar-se tant a l’estat de residència (Espanya) com a l’estat en què es realitza el treball (Regne Unit). Per tant, el contribuent es pot deduir la menor de les quantitats següents:
- L’import efectiu del que és satisfet a l’estranger per raó d’un impost de naturalesa idèntica o anàloga a l’IRPF.
- El resultat d’aplicar el tipus mitjà efectiu de gravamen a la part de base liquidable gravada a l’estranger.
S’aplica l’exempció de l’article 7.p de la LIRPF?
A més, assenyala la DGT que respecte d’aquests últims rendiments -els percebuts pel treball realitzat al Regne Unit-, hi ha la possibilitat que sigui d’aplicació l’exempció regulada a l’article 7.p) de la LIRPF “exempció per treballs prestats a l’estranger”, sempre que es compleixin els requisits per fer-ho. Cal recordar que aquests requisits són els següents:
- Que aquestes feines es realitzin per a una empresa o entitat no resident a Espanya o un establiment permanent radicat a l’estranger.
- Que al territori en què es realitzin els treballs s’apliqui un impost de naturalesa idèntica o anàloga a la de l’IRPF i no es tracti d’un país o territori considerat paradís fiscal.
- L’exempció té un límit màxim de 60.100€ anuals. Per calcular la retribució corresponent als treballs realitzats a l’estranger, s’han de prendre en consideració els dies que efectivament el treballador ha estat desplaçat a l’estranger, així com les retribucions específiques corresponents als serveis prestats a l’estranger.
Són deduïbles les cotitzacions a la Seguretat Social en un altre Estat?
Addicionalment, es resol sobre la possibilitat de deduir les despeses de seguretat social pagades a l’estat de residència de l’empresa pagadora en els casos en què, de la nòmina o salari pagat al teletreballador, l’empresa detrau una quantitat en concepte de cotització a la seguretat social. Així, la DGT entén que, si la legislació de la Seguretat Social aplicable a la consultant és la britànica, per la qual cosa va haver de cotitzar a la Seguretat Social del dit Estat per motiu del desenvolupament del seu treball per compte d’altri, i, estant, tals cotitzacions, vinculades directament als rendiments íntegres del treball declarats a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, tindrien la consideració de despesa deduïble per a la determinació del rendiment net del treball.
Obligació de declarar
En relació amb l’obligació de declarar, encara que la DGT a la consulta V1265-22 no és del tot clara, podem concloure que, sent un treballador que obté rendiments del treball, exclusivament, per la feina que presta “en remot” des del seu domicili a Espanya per a una empresa situada en un altre estat, atès que no és aplicable la deducció per doble imposició internacional, no té obligació de declarar si no supera els límits establerts legalment (amb caràcter general, 22.000€ anuals).
