La Direcció General de Tributs s’ha pronunciat recentment sobre l’exempció dels vals menjar lliurats com a rendiment de treball en espècie, en les consultes amb número V1035-21 i V1923-21.
En la primera d’elles la qüestió plantejada tracta sobre si és possible aplicar l’exempció a aquells supòsits en què es lliurin aquests vals menjar a treballadors que ocupin totalment o parcialment les seves funcions a través de la modalitat del teletreball, així com també a aquells treballadors que exerceixen les seves funcions mitjançant jornades contínues. També es planteja si les despeses de l’administració al domicili s’inclourien dins de l’exempció en aquells casos en què es facturin conjuntament.
En aquest punt, cal recordar la recent modificació que ha patit en la seva redacció l’article 41.3 a) de la Llei de Renda, per la disposició final primera del Reial decret llei 35/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents de suport al sector turístic, l’hostaleria i el comerç en matèria tributària, i la redacció de l’apartat de la següent manera:
”Els lliuraments a empleats de productes a preus rebaixats que es realitzin en cantines o menjadors d’empresa o economats de caràcter social. Tenen la consideració de lliurament de productes a preus rebaixats que es realitzen en menjadors d’empresa les fórmules indirectes de prestació de servei la quantia no superi la quantitat que es determini, amb independència que el servei es presti en el mateix local de l’establiment de l’hostaleria o fora d’aquest, prèvia recollida per l’empleat o mitjançant el seu lliurament en el centre de treball o al lloc triat per aquell per desenvolupar la feina en els dies en què aquest es realitzi a distància o mitjançant teletreball”.
Per tant, amb la nova redacció de l’article i sempre que es compleixin els requisits exigits reglamentàriament, ens trobaríem davant d’una fórmula indirecta de prestació de servei de menjador d’empresa i per tant es tractaria d’un rendiment de treball en espècie exempt, amb el límit d’11€ diaris.
A més, la DGT entén que aquesta exempció s’ha d’estendre a les despeses necessàries per al lliurament del menjar, sempre que no superi el límit màxim establert.
A la segona consulta, s’aborda el tema del lliurament de les dietes mitjançant la ”targeta restaurant” i les obligacions per part de l’empresa a tots els requisits compresos en l’article 45 del Reglament de l’Impost en aquests casos.
La DGT considera de caràcter similar els vals menjar a les targetes restaurant i per això, considera que les obligacions i responsabilitats de l’empresari seran les mateixes en ambdós casos. Corresponent a l’empresa l’obligació de lliurar els vals de menjador o les targetes restaurant d’acord amb els requisits que estableix l’article 45 del Reglament de l’Impost, perquè en cas contrari existiria retribució en espècie i existiria obligació de realitzar el corresponent pagament a compte conforme al que disposa l’article 102 del mateix Reglament.
No obstant això, respecte a la prohibició de l’acumulació de vals menjar o saldo a la targeta restaurant, la DGT entén que el seu compliment recau sobre el treballador i per tant aquesta obligació no s’entén a les empreses. En aquests casos en què es produeixi aquesta acumulació per part del treballador, aquest haurà d’incloure en la declaració de l’IRPF les retribucions en espècie corresponents als imports acumulats i les empreses no estaran obligades a presentar l’ingrés a compte.
