En el número anterior d’aquesta Newsletter donàvem notícia d’una de les últimes sentències del Tribunal Suprem sobre l’aplicació de l’exempció en IRPF per treballs realitzats a l’estranger. Ens referíem a la STS de 25 de febrer, que estableix que, a l’efecte d’aquesta exempció, s’han d’entendre compresos els rendiments de la feina percebuts pel treballador que corresponguin als dies de desplaçament al país de destinació o de tornada a Espanya.
Doncs bé, tot just un mes després, l’Alt Tribunal s’ha tornat a pronunciar sobre un altre dels molts temes controvertits que es vénen discutint al voltant de l’aplicació d’aquesta exempció des que es va incorporar a l’ordenament jurídic. Es tracta de la sentència de TS de 22 de març de 2021, que resol el recurs de cassació número 5596/2019, sobre l’aplicació de l’exempció a administradors o membres del Consell d’Administració. Veurem, a continuació, que en aquesta ocasió el Tribunal es pronuncia en contra del contribuent.
La qüestió que se sotmet a cassació és si procedeix l’aplicació de l’exempció als rendiments de la direcció i el control propis de la participació en els Consells d’Administració d’una filial a l’estranger o, si per contra, aquestes funcions no tenen la consideració de “treballs efectius” i no seria aplicable l’exempció.
Com hem avançat, aquest cop la conclusió del Tribunal és favorable a l’Administració, ratificant els arguments que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va considerar per denegar l’aplicació del benefici fiscal. Aquests arguments es sintetitzen com segueix:
Absència d’avantatge o utilitat en l’entitat destinatària dels “treballs”
En els supòsits en què hi ha vinculació entre l’entitat destinatària dels serveis i l’entitat ocupadora del treballador que els presta, és requisit per a l’aplicació de l’exempció que el servei produeixi o pugui produir un avantatge o utilitat a l’entitat destinatària. Doncs bé, en el cas d’actuacions no ha quedat acreditat el “benefici o utilitat” per a l’entitat no resident. No s’admet la tesi de la recurrent basada en que “les funcions dels administradors i consellers són sempre en benefici de la companyia” ja que es considera que, quan es tracta d’aplicar aquest benefici fiscal, s’ha d’exigir una mica més, és a dir , un valor afegit aportat amb aquests treballs.
L’expressió “treballs” del precepte no s’estén a les activitats pròpies del Consell d’Administració
L’exempció s’aplica a les retribucions derivades de la feina personal en el si d’una relació de caràcter laboral o estatutària, sense que es pugui estendre a les activitats pròpies dels membres del Consell d’Administració.
Funcions de supervisió i control
Tot i que el TS ha declarat que la normativa no exclou l’aplicació de l’exempció als treballs que consisteixin en tasques de supervisió o coordinació, però aquestes tasques de supervisió i coordinació no resulten comparables amb les pròpies de la direcció i control que s’exerceixen per un conseller que representa la matriu en l’entitat no resident, ja que no es tracta d’una prestació personal del membre del Consell d’Administració, sinó de l’exercici dels poders de direcció i supervisió propis de l’entitat matriu.
