El Tribunal Suprem s’acaba de pronunciar, en una rellevant sentència d’1 d’octubre de 2020, rec. 2966/2019, sobre quins són els motius, condicions i circumstàncies perquè l’Administració Tributària pugui entrar al domicili constitucionalment protegit d’un contribuent.
El supòsit de fet que va motivar la sentència es basa en unes actuacions inspectores amb entrada en domicili del subjecte inspeccionat, que havien estat autoritzada pel jutge competent basant-se en que l’empresa en qüestió, havia tributat per sota de la mitjana del sector, el que induïa a pensar que podia haver estat ocultant vendes efectives.
El Tribunal Suprem anul·la la sentència judicial que va autoritzar l’entrada per defectes de motivació i senti doctrina en relació amb l’entrada i registre al domicili, la qual es concreta en el següent:
1) L’autorització d’entrada ha d’estar connectada amb l’existència d’un procediment inspector ja obert i l’inici s’hagi notificat a l’inspeccionat, amb indicació dels impostos i períodes a què afecten les indagacions. Sense l’existència d’aquest acte previ, que s’ha d’adjuntar a la sol·licitud, el jutge no pot adoptar cap mesura en relació amb l’entrada al domicili constitucionalment protegit a l’efecte de pràctica d’indagacions tributàries, per falta de competència.
2) La possibilitat d’adopció de l’autorització d’entrada inaudita part, no guarda relació amb l’exigència de l’anterior punt, sinó que es refereix a l’eventualitat de no anunciar la diligència d’entrada amb caràcter previ a la seva pràctica. Aquesta situació, ha de ser excepcional i s’ha de fonamentar expressament la seva necessitat en el cas concret, tant en la sol·licitud de l’Administració com en l’Acte judicial d’autorització.
3) No hi ha l’autorització d’entrada amb fins prospectius, estadístics o indefinits, per veure què es troba, com aquí succeeix, és a dir, per la troballa de dades que s’ignoren, sense identificar amb precisió quina informació concreta es pretén obtenir. No procedeixen les entrades per esbrinar què és el que té el comprovat.
4) Cal que l’acte judicial motivi i justifiqui -és a dir, formal i materialment- la necessitat, l’adequació i proporcionalitat de la mesura d’entrada, sotmetent a contrast la informació facilitada per l’Administració, que s’ha de posar en dubte, en la seva aparença i credibilitat, sense que càpiguen acceptacions automàtiques, infundades o acrítiques de les dades ofertes. Només és admissible una autorització per acte després de l’anàlisi comparatiu d’aquests requisits, un a un.
5) No poden servir de base, per a autoritzar l’entrada, les dades o informacions generals o indefinits procedents d’estadístiques, càlculs o, en general, de la comparació de la situació suposada de titular del domicili amb la d’altres indeterminats contribuents o grups d’aquests, o amb la mitjana de sectors d’activitat en tot el territori nacional, sense especificació o segmentació detallada alguna que avali la serietat de tals fonts.
