Diu el refrany que “no hi ha mal que per bé no vingui”. Tractant de ser optimistes, si haguéssim de treure alguna cosa positiva de la crisi de la COVID-19 que estem patint des de fa uns mesos, podríem destacar la generalització de l’ús de les noves tecnologies en l’àmbit professional, el que, sens dubte, en un futur ens reportarà més beneficis que una altra cosa.
Durant els mesos de confinament i a causa de les restriccions a les que ens hem vist sotmesos (prohibicions de moviment, de reunions, etc.), les trucades grupals, videotrucades, videoconferències o qualsevol altra via alternativa susceptible de substituir les reunions presencials s’han convertit en una cosa quotidiana en les nostres vides. Per a alguns, fins i tot s’ha convertit ja en una necessitat. Resulta curiós, perquè la majoria de les aplicacions que estem utilitzant ara gairebé diàriament ja fa temps que existeixen, però sembla que hem hagut de veure’ns immersos en una pandèmia a nivell mundial per prendre consciència de la seva utilitat i avantatges.
També en l’àmbit de les relacions entre l’Administració Tributària i els contribuents estem veient aquest canvi, fins al punt de veure-ho reflectit en una norma -el Reial decret llei 22/2020, de 16 de juny- la regulació de les actuacions mitjançant videoconferència en els procediments d’aplicació dels tributs. Diu el preàmbul de la mateixa que aquesta mesura s’adopta “per tal d’afavorir l’exercici de drets i el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents, sobretot, en un context de nova normalitat generat pels efectes de la crisi sanitària generada per la COVID-19.“
D’aquesta manera s’afegeix un nou apartat 9 a l’article 99 de la Llei General Tributària que regula el desenvolupament de les actuacions i procediments sent les notes característiques les següents:
- S’estableix la possibilitat de realitzar les actuacions en els procediments d’aplicació dels tributs a través de sistemes digitals (videoconferència o similar) que permetin la comunicació bidireccional i simultània d’imatge i so, la interacció visual, auditiva i verbal entre els obligats tributaris i l’òrgan actuant, i garanteixin la transmissió i recepció segures dels documents que, si escau, recullin el resultat de les actuacions realitzades, assegurant la seva autoria, autenticitat i integritat.
- La utilització d’aquests sistemes de comunicació té caràcter potestatiu, havent de ser l’Administració qui determini el seu ús.
- L’ús, la data i hora requereix conformitat de l’obligat tributari.
També s’afegeix una nova lletra e) a l’apartat 1 de l’article 151 de la Llei General Tributària que regula el lloc de les actuacions inspectores exigint conformitat de l’obligat tributari per utilitzar sistemes digitals en el procediment d’inspecció.
Aquesta modificació normativa té com a finalitat, en un primer moment, el poder dur a terme visites virtuals, mitjançant videoconferència, pels òrgans d’inspecció de l’AEAT i poder instruir diligències de continuïtat del procediment inspector. D’aquesta manera, s’evitarien costos de desplaçaments per determinats requeriments de la inspecció quan l’actuari es trobi en una província diferent al del contribuent, i per descomptat, un estalvi de costos.
Però, en qualsevol cas, en aquest moment, també en aquestes visites virtuals és necessari el consentiment del contribuent o el seu representant.
En aquests casos caldrà tenir el focus posat en què la utilització de les noves tecnologies no suposi cap minva en les garanties i drets dels contribuents.
