Es determina quins són els documents a utilitzar pels subjectes passius per justificar el transport intracomunitari dels béns.
A partir de l’01/01/2020, pel que fa a la justificació del transport, s’estableixen dues presumpcions iuris tantum a l’efecte de considerar-se que els béns han estat expedits o transportats des del territori de l’Estat membre de lliurament. Segons les mateixes, és el proveïdor el que ha de justificar que s’ha produït la sortida de les mercaderies mitjançant l’aportació dels documents que es relacionen en la norma, com p.e. carta o documents CMR, factures de noli aeri, pòlissa d’assegurança relativa a l’expedició o al transport, document públic (Rgto UE/282/2011 a l’article 45 bis redacc Rgto (UE) 2018/1912).
Amb efectes 06/02/2020, s’incorpora a l’ordenament espanyol els documents que, a efectes de provar que s’ha produït un transport intracomunitari, considera el legislador comunitari han d’aportar-se.
Així l’expedició o el transport dels béns es justifica per qualsevol mitjà de prova admès en dret i en particular, pel que disposa el Rgto UE/282/2011 a l’article 45 bis (RIVA art.13.2 redacc RDL 3/2020 art.216).
Les obligacions es troben diferenciades entre si el transport es realitza pel venedor o el comprador. Així:
a) Si transporta el venedor, aquest està en possessió d’almenys dos dels següents elements de prova no contradictoris (evidència directa), estesos per parts independents:
– Carta o document CMR signats;
– Coneixement d’embarcament;
– Factura de noli aeri; o,
– Factura del transportista dels béns.
O bé posseeix un dels documents anteriors, juntament amb un dels esmentats a continuació (evidències indirectes):
– Una pòlissa d’assegurances relativa a l’expedició o al transport dels béns, o documents bancaris que provin el pagament de l’expedició o del transport dels béns;
– Documents oficials expedits per una autoritat pública, com un notari, que acreditin l’arribada dels béns a l’Estat membre de destinació;
– Un rebut estès per un dipositari a l’Estat membre de destinació que confirmi l’emmagatzematge dels béns en aquest Estat membre.
b) Si transporta el comprador, a més de les proves anteriors, aquest ha de lliurar una declaració escrita al venedor en el termini de 10 dies on s’han de recollir:
– La data d’emissió;
– El nom i la direcció de l’adquirent;
– La quantitat i naturalesa dels béns;
– La data i lloc de lliurament dels béns;
– El número d’identificació dels mitjans de transport (en cas de lliurament de mitjans de transport); i,
– Identificació de la persona que accepti els béns en nom de l’adquirent.
